Sorolls de colors per dormir

Quan parlem de sorolls de colors per dormir, fem referència a l'espectre lluminós que acompanya la longitud d'ona que diferencia cada so de la resta per la potència i distribució de la seva freqüència.

Per distingir clarament quan es parla d'un so amb una determinada densitat espectral de potència, s'ha popularitzat assignar un color diferent depenent de la freqüència en què es registri arribant a existir un arc de Sant Martí de sons.

D'aquesta manera, els tons blaus i les violetes representen les freqüències vibratòries més altes. Les gammes de colors més vermellosos corresponen a les freqüències més baixes. Aquest és el motiu pel qual podem parlar de soroll rosa, blanc, vermell, blau violeta, gris…

El més conegut i popular és el soroll blanc. Aquest soroll té un espectre pla que utilitza una escala de freqüència lineal amb energia constant. Això vol dir que cap predomina per sobre de l'altra i totes es troben a la mateixa potència o volum.

Aquest so actua com una mena d'antisoroll que cancel·la altres sons que de normal podríem detectar. Això passa perquè, quan sentim un soroll que es manté constant, sense canvis, el nostre cervell automàticament bloqueja els altres.

El soroll rosa és una variant del soroll blanc, de manera que és més pobre en freqüències altes. O el que és el mateix, en sons aguts, i hi predominen més les freqüències baixes.

Aquest soroll sona més equilibrat i uniforme que el soroll blanc perquè és més pobre en freqüències. Es tracta d'un so més suau i homogeni semblant a la pluja o al xiuxiueig de les fulles d'arbres. Això ho converteix en un soroll més efectiu per intentar dormir.

Un estudi de Northwestern Medicine va sincronitzar el so rosa amb el ritme de les ones cerebrals en 13 participants de més de 60 anys els quals van passar dues nits consecutives en un laboratori de son. Durant una d'aquelles nits, als integrants se'ls va reproduir una sèrie de ràfegues curtes de soroll rosa mitjançant auriculars durant la fase de son profund, prou espaiades per evitar que el cervell s'hi acostumés i les ignorés.

Aquests sons van ser cronometrats perquè concordessin amb les seves oscil·lacions de les ones lentes. Un cop analitzades les ones de son de les dues nits, es va veure que el balanceig d'ones lentes augmentava les nits en què se'ls havia aplicat als integrants el soroll rosa. L'endemà al matí se'ls van fer proves de memòria. El rendiment va ser tres vegades millor a la nit amb soroll rosa que l'anterior nit sense sorolls.

Si vols provar tu mateix si el soroll pot ajudar-te a dormir, pots reproduir algun dels molts vídeos amb aquest so a YouTube .

RACÓ DELS SOMNIS EL TEU DESCANS ÉS SALUT